Aquestes últimes setmanes he estat acabant les il·lustracions per un llibre de contes que molt aviat sortirà al mercat. És un llibre de contes infantils fruit de l’ingeni i la ploma de Martes de Cuento, i il·lustrat per mi.
Consta de 10 contes, alguns originals de Martes de Cuento, i d’altres populars versionats per ella mateixa, a més de 16 il·lustracions a tot color.
Aprofitant la quantitat de material que he estat generant per aquest projecte i, animada (o més ben dit, desanimada) per una experiència recent amb un reclutador de recursos humans, vaig decidir generar un vídeo del procés d’entintat d’una il·lustració.
Ja fa temps que m’adono del desconeixement que té la gent de fora del gremi de la il·lustració, el dibuix, el còmic… sobre el procés de creació de les il·lustracions.
Si bé és cert que cada il·lustrador té la seva manera de treballar i que, per començar, jo mateixa tinc processos diferents segons els tipus d’il·lustració o el projecte que estic realitzant, crec que és important conèixer aquesta tècnica i poder-la aplicar quan calgui.
Entintar no és calcar, ni resseguir en negre. És dotar de volum, força, intensitat… a la imatge, donar-li cos. La gent menysprea aquesta part del procés quan ho fas sobre les teves imatges, però encara la menysté molt més quan ho fas damunt les imatges d’altres dibuixants. I la veritat, és que fer un bon o mal entintat pot arreglar un mal dibuix, o tot el contrari, espatllar un bon dibuix.
Recordo aquella fantàstica pel·licula del 1997, de Kevin Smith, Chasing Amy (aquí traduïda per Perseguint l’Amy) en la que, només començar, hi ha una discussió (veure el fragment en anglès subtitulat, veure doblat al castellà) entre un dels protagonistes, que és entintador de còmics, i un fan que li qüestiona el valor de la seva feina pel fet de no ser qui realitza els dibuixos. Bé, doncs cada vegada que em fan una entrevista de feina, l’ombra d’aquesta pel·licula planeja damunt l’oficina i em sento com Banky Edwards defensant la meva labor amb la tinta… i he d’admetre que és una tasca quixotesca…
Mentrestant, em conformo amb què el vídeo del procés que he posat a la capçalera d’aquest post arribi a algunes persones i, encara que siguin poques, puguin entendre del que parlo…